La tributació de les quantitats percebudes com a conseqüència de la nul·litat de la clàusula sòl ja va ser regulada pel Real Decret-Llei 1/2017, de 20 de gener, però val la pena recordar-ho ara que tornem a estar en campanya de l'IRPF, i evitar dubtes sobre la tributació de les quantitats rebudes com a conseqüència de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl.
En concret, s'estableix que no hi ha obligació de declarar la percepció de quantitats percebudes de les entitats financeres com a conseqüència de la nul·litat de la clàusula sòl, en efectiu o mitjançant altres formes de compensació. La particularitat és que no tributen ni les quantitats retornades, ni els interessos sobre aquestes quantitats.
Gran part dels préstecs hipotecaris amb clàusula sòl varen destinar-se a l'adquisició d'un habitatge habitual. I, en la majoria de casos, les quantitats pagades varen constituir base de càlcul per a l'aplicació de la deducció per inversió en habitatge habitual. La qüestió que cal plantejar-se és si la devolució de quantitats té alguna afectació pel fet que en el seu dia hagués constituït base de deducció per inversió en habitatge.
Evidentment, la devolució d'aquestes quantitats si que afecta a la deducció que es va practicar en el seu dia. Perquè l'import de la devolució té per objecte compensar les quantitats pagades en excés, i no seria equitatiu que el contribuent no hagués de compensar, a la seva vegada, l'import de la deducció practicada en excés. Si que és cert que aquesta situació complica la declaració de la renda del consumidor afectat.
La conseqüència de la devolució de quantitats és que el contribuent "perd", en part, el dret a practicar la deducció per inversió en habitatge. Així, una deducció que en el seu dia era perfectament pertinent, esdevé ara no procedent a causa d'un fet posterior, com és la devolució de quantitats. I esdevé no procedent només en la mesura dels imports de la devolució (és a dir, en els imports pagats com a conseqüència de la clàusula sòl).
En aquest cas, el contribuent haurà d'afegir a la quota íntegra estatal i autonòmica, les quantitats de la deducció indegudament aplicada. No caldrà fer cap declaració complementària; només sumar a la declaració del període en curs, les quotes indicades.
Per tant, probablement la quota de la declaració del període serà molt més elevada que la que correspondria, perquè s'acumulen en una sola declaració la quota per deducció indeguda de varis exercicis anteriors. Aquesta situació pot portar alguna dificultat de gestió de tresoreria, si no es preveu adequadament en el moment que el contribuent percep la devolució. Per tant, a l'hora d'aplicar les quantitats percebudes per l'entitat bancària, cal quantificar l'import de la quota a ingressar per motiu de la pèrdua del dret a deducció, i provisionar les quantitats necessàries per poder atendre al pagament.
Tanmateix, cal destacar una mesura favorable per als interessos dels contribuents, atès que aquesta quota es retornarà sense interessos de demora.
Un efecte semblant es produeix quan les quantitats pagades varen tenir la consideració de despesa deduïble en exercicis anteriors. Per exemple, en el cas que els préstecs haguessin estat destinats a l'adquisició d'immobles arrendats, o afectes a activitats. En aquest cas, es perd la consideració de despesa deduïble.
El procediment a seguir, però, serà diferent al cas anterior. En aquest cas, el contribuent afectat haurà de fer una declaració complementària per a cada exercici, en la que caldrà incloure totes les dades de cada declaració presentada, modificant només l'import de la despesa deduïble.
Quan la pèrdua del dret a la deducció en inversió en habitatge habitual o la consideració de despesa deduïble es refereixi a declaracions prescrites, no serà necessari realitzar cap correcció. Per tant, per regla general no caldrà fer cap gestió en relació amb els exercicis respecte dels quals hagi transcorregut un període superior a 4 anys, a comptar des de la data de finalització del període de declaració.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
