La normativa per a la intensificació de les actuacions i lluita contra el frau estableix la limitació de pagaments en efectiu. Aquesta regulació significa la prohibició de realitzar pagaments en efectiu quan l'import del pagament superi un determinat import, que fins avui era de 2.500 euros, segons informàvem en aquesta notícia.
El règim jurídic s'ha modificat per a introduir dues modificacions substancials: la reducció del límit a 1.000 euros i l'establiment d'una reducció de la sanció en cas de pagament voluntari d'aquesta.
El règim de limitació de pagaments en efectiu continua sent substancialment idèntic al vigent fins avui, amb dues excepcions rellevants, que destaquem a continuació, sense perjudici d'alguna altra modificació que no té tanta transcendència.
D'una banda, s'ha modificat l'import màxim dels pagaments en efectiu. A partir d'ara, no podran realitzar-se pagaments en efectiu d'import igual o superior a 1.000 euros. Aquest import s'incrementa fins a 10.000 euros quan el pagador sigui una persona física que no tingui la seva residència fiscal a Espanya i sempre que no actuï com a empresari o professional. En cas d'operacions en moneda estrangera, haurà de calcular-se el contravalor de la moneda estrangera, aplicant els tipus de canvi oficials a la data de l'operació.
Recordem que aquesta limitació s'estableix per a aquelles operacions en les quals intervingui un empresari o professional. L'existència d'una de les parts que sigui empresari o professional (ja sigui com a pagador o com a receptor) és essencial per a determinar l'aplicabilitat de la limitació. Així, aquesta limitació no és aplicable a les operacions realitzades entre particulars, o entre empresaris i professionals que no actuïn com a tals en una determinada operació.
El règim sancionador s'ha modificat per a introduir una reducció del 50% de la sanció en cas de pagament voluntari.
En cas d'infracció d'aquesta limitació, es preveu un règim sancionador que té una funció clarament exemplaritzant, atès que la sanció prevista en cas d'infracció és d'import considerable: el 25% de l'import del pagament. La gravetat de la sanció posa de manifest que la norma vol que la limitació es respecti, perquè es concep com un instrument cabal de lluita contra el frau fiscal.
La novetat consisteix en el fet que se suavitza una miqueta la duresa de la sanció perquè es permet l'aplicació d'una reducció del 50% en el cas que l'obligat realitzi el pagament voluntari de la sanció tan aviat com rebi la proposta de sanció (abans que li notifiqui la resolució del procediment sancionador).
El mecanisme de funcionament de la sanció i la reducció pot explicitar-se amb un exemple numèric. Si es realitza en metàl·lic indegudament un pagament de 10.000 euros, la sanció seria del 25% d'aquesta import: 2.500 euros. Amb al nova reducció, si l'infractor paga voluntàriament l'import de la sanció abans de rebre la resolució sancionadora, l'import de la sanció seria de 1.250 euros.
Aquesta reducció té inconvenients, ja que no permet la formulació d'al·legacions o, en cas que el sancionat les presenti, es tindran per no posades. Aquesta és una pràctica que cada vegada va estenent-se més en dret administratiu tributari i sancionador, consistent en què, invocant el principi d'eficàcia administrativa, es "pressiona" al contribuent, o a l'infractor, o a l'interessat, perquè no combati jurídicament un determinat procediment i no defensi el seu dret, ja que aquesta defensa té un preu elevat, que es tradueix en la pèrdua de reduccions.
En conclusió, entenem que, fins i tot existint la reducció del 50% en cas de pagament voluntari, la duresa del procediment sancionador aconsella ser especialment acurats en els pagaments en els quals intervinguin empresaris o professionals, per a no incórrer en el supòsit de fet de la infracció.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
