Darrerament hem anat informant del canvi de criteri jurisprudencial en matèria de control horari a les empreses. En concret, algun canvi normatiu i doctrinal recent havia portat a l'Audiència Nacional a reinterpretar l'article 35.5 de l'Estatut dels Treballadors i a concloure que totes les empreses havien de complir les obligacions de control horari.
El canvi de criteri jurisprudencial es va fer evident molt especialment en dues sentències de l'Audiència Provincial; una de 4 de desembre de 2015, i una segona de 19 de febrer de 2016. Però el que va donar impuls i difusió a aquesta interpretació és el fet que la Inspecció de Treball va incloure en el Pla d'actuacions per al 2016 actuacions de control del registre de jornada a les empreses. Podeu trobar més informació seguint aquest enllaç.
Tanmateix, la representació legal de BANKIA va interposar recurs de cassació contra la Sentència de 4 de desembre de 2015, i en data de 23 de març de 2017 ha estat dictada una sentència força polèmica en la que el Tribunal Suprem anul·la la sentència de l'Audiència Nacional recorreguda.
El punt de partida de l'argument del Tribunal Suprem és que l'article 35.5 de l'Estatut dels Treballadors, que estableix l'obligació de control horari, està regulant només les hores extraordinàries i, per tant, les obligacions de registre i control cal entendre-les referides únicament en cas que en l'empresa hi hagi treballadors que realitzen hores extraordinàries, i només respecte dels treballadors que en facin. Per tant, no es pot fer una interpretació extensiva de l'article esmentat.
En concret, segons la interpretació del tribunal, l'article esmentat només obliga a portar un registre d'hores extraordinàries realitzades, i a comunicar a final de mes el número d'hores realitzades tant al treballador com a la representació legal dels treballadors a l'empresa, en cas que s'hagin realitzat. Per tant, si no hi ha hores extres, no hi ha cap obligació exigible. Cal tenir en compte que les Directives europees que regulen la jornada laboral tampoc no estableixen una obligació de registre concreta.
La Sentència reitera resolucions anteriors del mateix Tribunal, per la qual cosa cal considerar que fa jurisprudència i per tant, és al·legable per recórrer sancions imposades per infraccions en matèria de control horari.
El tema, però, no és tan senzill ni segurament quedarà així. És probable que en el futur es modifiqui la normativa i s'estableixi l'obligatorietat d'establir un sistema de control de jornada, perquè en definitiva és necessari controlar d'alguna manera la jornada dels treballadors. En aquest sentit, és molt interessant llegir un dels vots particulars de la Sentència, en el que el magistrat manté el criteri que, si bé l'article 35.5 ET no és aplicable a la totalitat de jornades, si que és necessari que s'arbitri algun sistema de control horari, malgrat que no necessàriament ha de consistir en un registre.
Ara bé, el magistrat reconeix la dificultat d'establir un sistema de comprovació, i reconeix que el sistema de registre diari no és l'únic sistema vàlid de control horari. Cal tenir en compte que la realitat empresarial és rica i heterogènia, i que no té res a veure la minúscula empresa gestionada personalment pel seu titular persona física, amb la gran corporació multicèntrica, com BANKIA; que no té res a veure una activitat agrícola amb una activitat industrial, o una molt tecnificada enfront d'una altra molt arcaica. Tampoc té res a veure un centre de treball amb un horari rígid i uniforme al llarg dels dies laborables, amb les empreses que permeten un horari flexible, jornades segons demanda, o el teletreball.
El que és clar és que el sistema de control mitjançant registre diari i totalització mensual no és el més adequat com a sistema general de control horari.
En qualsevol cas, haurem d'estar a l'expectativa de l'actuació de la Inspecció de Treball per prendre decissions operatives.
Darrerament el Tribunal Suprem, en Sentència de 20 d'abril de 2017, entre d'altres, ha confirmat el criteri de que les empreses no estan obligades amb caràcter general a portar un registre de la jornada diària de treball.
La Inspecció de Treball, en la recent Instrucció 1/2017, de data 18 de maig de 2017, de la Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, adapta el seu criteri a la doctrina indicada.
Tanmateix, la Instrucció aclareix que, tot i no ser obligatòria l'existència d'un registre de control del temps de treball, jornada i horari, aquest fet no impedeix a la Inspecció el seu control i fiscalització en les actuacions inspectores que es realitzin.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
