El Consell General del Poder Judicial ha fet pública una nota de premsa en la qual s'exposa la nova doctrina legal del Tribunal Suprem establerta en relació amb la tributació de les prestacions per maternitat percebudes de la Seguretat Social. Fins avui, l'Administració Tributària considerava que aquestes prestacions no estaven exemptes de tributació, i obligava als seus perceptors a incloure-les a la declaració de l'Impost sobre la Renda. Quan aquestes prestacions es percebien sense retenció (el supòsit més habitual), això implicava que habitualment la declaració resultava amb quota a ingressar.
L'argument de l'Administració Tributària per sostenir la no exempció d'aquesta prestació és que la Seguretat Social la satisfà en substitució de la retribució laboral del perceptor, i aquesta retribució no està exempta de tributació.
El Tribunal Suprem confirma el criteri del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid, i resol que el criteri de l'Administració Tributària és contrari a la redacció literal de l'article 7 de la Llei de l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Aquest article estableix que "igualment estaran exemptes les altres prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a cago i orfandat". Per arribar a aquesta conclusió, el tribunal recorre a la interpretació gramatical i sistemàtica del propi article 7 i de l'Exposició de Motius d'aquesta Llei per entendre que l'exempció s'estén també a les prestacions satisfetes per la Seguretat Social, i no només a les percebudes de comunitats autònomes o entitats locals.
L'efecte immediat d'aquesta nova doctrina legal és que les prestacions que es percebin en el futur no hauran d'incloure's a la declaració de l'impost. No obstant això, el problema es planteja respecte de les prestacions percebudes en exercicis anteriors, que van ser incloses pel contribuent a la seva declaració perquè en tal data el criteri de l'Administració Tributària era clar i contundent. Fins ara, no incloure una prestació per maternitat implicava automàticament la pràctica d'una proposta de liquidació provisional, que en definitiva suposava que el perceptor de la prestació acabava pagant la quota deguda, més sancions i interessos.
La solució per recuperar l'ingressat en exercicis anteriors es troba en l'article 120.3 de la Llei General Tributària, que estableix que, quan un contribuent consideri que una autoliquidació ha perjudicat de qualsevol manera els seus interessos legítims, podrà instar la rectificació d'aquesta autoliquidació. Això és, a causa que el règim de gestió de l'Impost sobre la Renda es realitza mitjançant autoliquidació, és possible que propi obligat tributari sol·liciti la rectificació d'aquesta autoliquidació. Quan d'aquesta rectificació es desprengui que en el seu moment es va realitzar un ingrés superior al que hagués correspost, ha de declarar-se que aquest ingrés és indegut, i ordenar la seva devolució a l'interessat.
Aquest procediment de rectificació ha d'iniciar-se mitjançant un escrit, la presentació del qual pot realitzar-se telemàticament a la seu electrònica de la AEAT, i és absolutament recomanable indicar en aquest escrit el número de compte bancària en que l'administració haurà de realitzar la devolució. La devolució ha de realitzar-se amb interessos moratoris comptats des del moment en que es va realitzar l'ingrés, fins la data en que s'adopta l'acord de devolució.
És cert que el dret a la devolució té com a límit la institució de la prescripció; aquest límit es desprèn de la interpretació conjunta dels articles 120 i 66 de la Llei General Tributària. Això implica que no podrà sol·licitar-se la rectificació d'exercicis no prescrits. Si no s'ha produït interrupció de la prescripció, l'últim exercici respecte del que podria sol·licitar-se devolució és el 2014 (atès que l'exercici 2013 va prescriure en el mes de juny de 2018).
És important destacar que el fet de considerar prescrits els exercicis 2013 i anteriors és una regla general. Cal tenir en compte que el còmput del període de prescripció pot interrompre's per diversos motius i, per tant, si hi ha hagut actuacions posteriors a la presentació de la declaració, haurà d'analitzar-se el cas concret per determinar si ha transcorregut o no el període de prescripció. Això implica que, a la pràctica, hi haurà casos en els que podrà sol·licitar-se la devolució respecte d'exercicis anteriors al 2014.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
