L'obligació de les entitats bancàries de comunicar el volum total d'ingressos i el volum total de pagaments o sortides dels comptes bancaris és una obligació vigent des de fa algun temps. Aquesta obligació és desconeguda per a la major part dels titulars dels comptes perquè va ser introduïda de forma no explícita, articulada com una mera modificació tècnica del model oficial informatiu 196, mitjançant l'Ordre HFP/1822/2016, del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública.
Aquesta norma es limita a introduir dues caselles en l'indicat model 196. En la primera d'elles "Es consignarà l'import total de les entrades de fons en el compte que s'hagin produït durant l'any, computant l'import total anual per suma d'anotacions en haver de la compta (suma d'abonaments)". En la segona casella "Es consignarà l'import total de les sortides de fons del compte que s'hagin produït durant l'any, computant l'import total anual per suma d'anotacions a l'ha de la compta (suma de càrrecs)."
Amb aquesta eina, l'Administració pot comparar de forma automàtica el volum total d'ingressos dels comptes bancaris amb el total d'ingressos declarats pel contribuent en les seves declaracions tributàries, tant de l'Impost sobre la Renda com de l'Impost de societats. I si aquestes xifres no quadren, la declaració pot ser objecte de revisió i, si escau, de comprovació o inspecció tributàries. La diferència clau respecte de la situació anterior és que aquesta comparació es realitzava de forma no automatitzada, per la qual cosa l'abast de la revisió estava condicionat pels recursos de l'Administració. Actualment, aquesta revisió té un abast molt ampli perquè pot realitzar-se de forma automàtica i generalitzada.
No obstant això, després d'un primer període d'implantació, és ara quan podem analitzar amb més deteniment les conseqüències pràctiques en funció de l'ús que l'Administració Tributària està fent de la informació. Per motiu d'extensió, únicament destaquem dues qüestions rellevants que són conseqüència d'aquesta nova eina.
La primera qüestió és aconsellar la màxima precaució en cas de moviments de tresoreria entre titulars vinculats. És el supòsit d'operacions realitzades entre dos titulars diferents, entre els quals existeix tal relació de confiança o vinculació que origini la realització de traspassos o transferències entre comptes bancaris. Però com formalment els titulars són diferents, existirà desquadrament als ulls de l'Administració Tributària. Doncs bé, a partir d'ara serà necessari reconsiderar i, si escau, justificar i formalitzar de forma adequada aquest tipus d'operacions. Perquè en ser dos titulars diferents, els ingressos d'una dels comptes constaran com un ingrés que no quadrarà amb els ingressos declarats en les declaracions tributàries.
Entre aquestes operacions, podem trobar-nos amb operacions entre familiars, així com amb les operacions realitzades entre soci i societat. Aquestes últimes són les que requereixen major atenció per la seva freqüència en la pràctica: són les operacions en les quals el soci realitza aportacions de capital perquè la seva societat no tingui tensions de tresoreria. En aquests casos serà necessari utilitzar els instruments que el dret ofereix; qualificar l'operació (per exemple, com a préstec, o bé com a aportació no recuperable), i formalitzar-la adequadament perquè constitueixi prova suficient que realment el moviment no és un ingrés no justificat.
La segona qüestió és destacar l'ús que l'Administració Tributària està realitzant d'aquesta informació. Perquè, en cas de desquadrament, l'Administració pot sol·licitar aclariment, i si aquest aclariment no es realitza en el termini indicat, l'Administració adverteix que es requalificarà l'import de totes les anotacions d'entrada en el compte bancari com un ingrés. En concret, l'advertiment es formula de forma molt clara, literalment com segueix: "De no justificar-se les diferències a les quals es fa referència, aquestes es consideressin ingressos de l'activitat, a incrementar la base i quota de l'IVA reportat en la quantitat que correspongui".
No hi ha dubte que aquesta requalificació pot generar indefensió, perquè la falta d'aclariment pot ser deguda a diferents raons. Per exemple, pot ser que l'interessat no hagi rebut el requeriment d'aclariment. Pensem en l'elevat nombre de persones jurídiques que encara no han pogut implantar el sistema de notificació electrònica. En aquest cas, el requeriment d'informació no s'atén simplement perquè l'interessat no l'ha rebut.
Aquesta situació és especialment greu si la relacionem amb les sol·licituds de devolució d'IVA. Perquè la sol·licitud de devolució de l'IVA pot generar un requeriment aclaridor o un procediment e comprovació quan existeixen desquadraments entre ingressos bancaris i ingressos declarats i, si no es justifiquen els desquadraments, la conseqüència pot ser la denegació de la devolució.
La conclusió de l'indicat és que és imprescindible constar en el sistema de notificacions electròniques i que haurem de ser especialment acurats referent al volum anual d'ingressos que constin en els nostres comptes bancaris. Perquè qualsevol desquadrament pot suposar una actuació de comprovació i inspecció, amb les conseqüències que d'això poden derivar-se.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
