Actualment estan enregistrats més de tretze milions d'animals de companyia en tot l'Estat espanyol. Malgrat que aquesta xifra implica que una de cada tres llars espanyoles tenen un animal domèstic, s'estima que realment la xifra és molt superior, perquè es considera que menys del 30% dels gossos i menys del 5% dels gats estan identificats amb microxip. La falta de registre de la major part dels animals de companyia en dificulta el control i la prevenció dels casos d'abandonament.
Darrerament ha estat publicada la llei de protecció dels drets i benestar dels animals, que podeu consultar íntegrament en
aquest enllaç. Aquesta normativa, que vetlla pel benestar dels animals a l'hora que busca també la seguretat pública i el control dels animals, estableix el règim jurídic dels animals de companyia i dels animals silvestres que viuen en captivitat. La norma reconeix als animals el
dret a tenir un bon tracte, respecte i protecció, que són drets inherents i derivats de la seva naturalesa d'éssers vius amb capacitat de sentir.
La norma estableix un conjunt de mesures molt diverses, com ara la prohibició de tenir determinades espècies com a animals de companyia, la limitació d'intervenció d'animals en espectacles públics, o la prohibició de venda de gossos, gats o fures en botigues especialitzades, que tindran un termini de 12 mesos per finalitzar la seva activitat.
Els propietaris de gossos han de fer una formació obligatòria.
La norma també estableix diverses obligacions a càrrec dels propietaris de gossos o gats, com ara la prohibició de sacrificar-los, d'utilizar-los en baralles d'animals, de mantenir-los deambulant a l'espai públic sense control, deixar-los lligats sense control presencial, portar animals lligats a vehicles a motor en marxa, deixar gossos tancats sense supervisió més de 24 hores (3 dies en el cas de la resta d'animals de companyia), de comercialització en tendes d'animals (en el cas de gossos, gats i fures), de comercialització o lliurament en adopció d'animals no identificats ni enregistrats, o l'ús de collarets elèctrics, d'impulsos, de càstig, o d'ofegament.
A més del compliment d'aquestes obligacions, també s'estableix l'obligació de que les persones que siguin titulars de gossos acreditin la realització d'un
curs de formació. La norma no especifica res més i, per tant, no es pot saber a hores d'ara quin serà el contingut d'aquesta formació. Només queda clar que
aquesta formació serà gratuïta i que, una vegada realitzada, la seva
vigència serà indefinida, per la qual cosa no caldrà renovar periòdicament la formació.
Els propietaris de gossos han de tenir una assegurança de responsabilitat civil.
A més de tot l'indicat, també s'estableix una obligació a càrrec de les persones titulars de gossos de tenir una
assegurança de responsabilitat civil, que hauran de mantenir vigent durant tota la vida del gos. En principi, l'assegurança ha de cobrir els
danys a tercers i també els danys propis a les persones que siguin responsables dels animals.
La particularitat de la norma és que no discrimina en funció de si el gos pertany o no a una raça perillosa, sinó que estableix aquesta obligació en tot cas, suposadament perquè la norma considera que la raça no és determinant de la perillositat de l'animal. La quantia i el detall de les cobertures es deixa pendent de desenvolupament reglamentari, per la qual cosa caldrà estar pendent d'aquesta regulació.
Des de quan son exigibles aquestes obligacions?
Tot i que la norma d'entrada en vigor estableix diverses fases d'aplicació de la norma, cal tenir en compte que, amb caràcter general,
aquesta normativa és aplicable des del dia 28 de setembre de 2023.
La imatge s'utilitza sota llicència creative commons. Thank you Pixabay, Thank you Picsbyfran