Amb efectes d'1 de gener de 2022 es va modificar la Llei General de la Seguretat Social per actualitzar la regulació de les pensions de viduïtat en cas de parelles de fet. Aquesta modificació és conseqüència dels acords subscrits entre el Partit Socialista i Unides Podem amb motiu de la investidura de la XIV legislatura, i s'emmarca en les mesures que tenen per objecte la revaloració del sistema públic de pensions.
Quan hi ha dret a la pensió de viduïtat?
La prestació per viduïtat es reconeix a favor de les persones el cònjuge de les quals mori estant en situació d'alta en la Seguretat Social -o en situació assimilada a l'alta- en el moment de la defunció, sempre que acumuli un període de cotització de 500 dies dins dels últims cinc anys anteriors a la data de defunció. En cas de defunció per accident (laboral o no laboral), no s'exigeix el compliment d'aquest segon requisit.
En cas que el treballador no estigués en situació d'alta -o assimilada a l'alta- en el moment de la defunció, es reconeix dret a la pensió al cònjuge supervivent si tingués un mínim de 15 anys de cotització previs a la data de defunció.
Finalment, també existeix dret a la prestació de viduïtat si el mort tenia dret o era perceptor d'una pensió de jubilació, incapacitat permanent, o en cas de desaparició per accident en casos que fessin presumible la seva defunció.
Qui té dret a percebre la pensió de viduïtat?
Té dret a la pensió de viduïtat el cònjuge supervivent, tant en cas de matrimoni civil com en el cas de parella de fet. En aquest sentit, les parelles de fet estan equiparades al matrimoni des de l'any 2008, però fins ara a la persona supervivent parella de fet se li exigia el compliment de determinats requisits econòmics per a tenir dret a la totalitat de la prestació.
Llavors, en què va consistir el canvi normatiu?
El canvi normatiu va consistir en l'equiparació total de la parella de fet al matrimoni: ja no s'exigeix el compliment de requisits especials per a tenir dret a la pensió o, més ben dit, per a tenir-la en idèntica quantia que les parelles casades. En conseqüència, a partir del dia 1 de gener de 2022 el cònjuge o parella de fet tenen dret a la percepció d'una pensió de viduïtat en idèntiques condicions.
En tots dos casos, l'import de la pensió és del 52% de la base reguladora de la persona difunta, encara que en alguns casos aquest import pot ser del 60 o del 70%, en funció de la situació del cònjuge o parella de fet que sigui creditor de la pensió.
Però, què es considera parella de fet?
Davant l'equiparació de la parella de fet al matrimoni, la qüestió clau és determinar què s'entén per parella de fet. Simplificant molt, pot dir-se que es considera parella de fet la que té fills en comú o ha conviscut en el mateix domicili durant un termini superior a dos anys. Així, a priori no seria necessari el compliment de cap requisit addicional per a ser parella de fet.
Si partim que la parella de fet és una qüestió de fet, podria pensar-se que hauria de poder acreditar-se aquesta condició mitjançant el llibre de família per a acreditar la descendència en comú, o bé mitjançant un certificat històric d'empadronament per a acreditar la convivència, ja que una parella de fet és precisament això: una qüestió de fet i no de dret.
Però això no és tan senzill. En aquest tema el Tribunal Suprem ha demostrat tenir molt poca consistència en els seus criteris i argumentacions. Perquè inicialment el Tribunal requeria disposar d'una determinada documentació per a poder acreditar la condició de parella de fet, fins al punt que no es reconeixia la pensió de viduïtat a favor de les parelles de fet que no estiguessin inscrites en un registre municipal o autonòmic o que no estiguessin constituïdes davant de Notari.
Aquest criteri es va modificar radicalment en la Sentència del Tribunal Suprem de 7 d'abril de 2021, en la qual el Tribunal Suprem va considerar que la condició de parella de fet podia acreditar-se mitjançant qualsevol mitjà de prova que demostri la convivència de manera inequívoca. Aquesta Sentència planteja com a interès cassacional que la prova per a acreditar una parella de fet no requereix necessàriament inscripció registral o document públic, sinó que pot acreditar-se mitjançant certificat d'empadronament o qualsevol altra prova que demostri aquesta convivència de manera inequívoca. La qüestió d'interès cassacional determina que aquest criteri ha de quedar fixat com a doctrina jurisprudencial.
No obstant això, pocs mesos després hem vist com el Tribunal ha tornat a modificar el seu criteri, tornant a la doctrina inicial, en la seva Sentència de 24 de març de 2022. En aquesta Sentència es recull la doctrina del Tribunal Constitucional segons la qual la pensió de viduïtat no es reconeix a totes les parelles de fet, "sinó en exclusiu benefici de les parelles constituïdes en la forma legalment establerta (certificació de la inscripció en algun dels registres específics existents en les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència o mitjançant document públic en el qual consti la constitució d'aquesta parella)".
Com s'explica aquesta contradicció?
És destacable que les dues sentències són de la mateixa Sala i Secció. El Tribunal Suprem intenta salvar la contradicció en poques línies indicant que el criteri establert en la sentència anterior respon a les particularitats del cas concret, sense especificar quines particularitats són tan determinants com per a justificar un canvi de criteri tan radical.
No obstant això, les dades que es coneixen dels supòsits de fet no justifiquen un canvi de criteri... pel que nosaltres entenem que el canvi de criteri no té cap justificació. És una mostra més de la deficient tècnica legislativa i de la pitjor doctrina jurídica que no causa una altra cosa que inseguretat jurídica i falta de confiança en el nostre sistema jurídic i judicial.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
