Recentment s'ha produït un fet que ha causat certa perplexitat en l'àmbit jurídic, en relació amb la modificació realitzada pel Govern que afectava l'arrendament d'habitatges. Aquesta situació ha vingut a complicar el ja complex règim transitori dels arrendaments d'habitatge, ja que en l'actualitat coexisteixen diferents règims jurídics que són aplicables als contractes en funció de la seva data de vigència.
El Govern de l'Estat va realitzar una reforma del règim jurídic aplicable a l'arrendament d'habitatges mitjançant el Reial Decret-Llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. Aquesta norma tenia per objecte donar estabilitat i una major protecció als arrendataris, penalitzant expressament en alguns casos la figura de l'arrendador persona jurídica, i va entrar en vigor el dia 19 de desembre de 2018.
L'eina legislativa utilitzada va ser el Reial decret llei, que és una norma que aprova el Govern però el rang de la qual dins la jerarquia normativa és de Llei. Per a això, una vegada aprovats, els Decrets llei hauran de ser immediatament sotmesos a debat i votació de totalitat al Congrés dels Diputats en el termini dels trenta dies següents a la seva promulgació. El Congrés haurà de pronunciar-se expressament dins d'aquest termini sobre la seva convalidació o derogació. Aquesta tècnica del Decret-llei està prevista únicament per a casos de "extraordinària i urgent necessitat", per la qual cosa no pot ser utilitzada en tot cas.
Doncs el que ha succeït en aquest cas és que el Congrés no ha convalidat el Reial decret llei. En el BOE del dia 24 de gener de 2019 consta publicada la Resolució de 22 de gener de 2019, per la qual s'acorda la publicació de la no convalidació.
No obstant això, l'acord de convalidació té efectes des del dia de la seva publicació en el BOE, per la qual cosa la norma no convalidada haurà estat vigent des del dia 19 de desembre de 2018 fins al dia 24 de gener de 2019.
L'efecte d'aquesta situació és que els contractes celebrats entre les dates indicades tindran un règim jurídic propi, la principal característica del qual és que la durada mínima del contracte de cinc anys. O, dit d'una altra forma, un règim de pròrroga obligatòria per al propietari i potestativa per a l'arrendatari aplicable als contractes de durada inferior a cinc anys.
La norma també incloïa una reforma processal en la tramitació de desnonaments i llançaments per a donar protecció als arrendataris en situació de vulnerabilitat, i una exempció de pagament de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials en cas d'arrendaments d'habitatge habitual. Per efecte de la derogació, aquestes dues modificacions queden sense aplicació. Per tant, torna a ser plenament exigible l'Impost sobre Transmissions Patrimonials, la qual cosa genera una certa inseguretat perquè, encara que l'obligat al pagament d'aquest impost és l'arrendatari, en cas d'impagament el responsable subsidiari és el propietari.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
