La crisi sanitària provocada pel coronavirus (COVID-19) ha plantejat situacions noves i inesperades en tots els fronts. No sols ha estat un repte en l'àmbit científic i sanitari o en l'àmbit personal, social i familiar, també ha plantejat situacions imprevistes en altres àmbits com l'econòmic i el jurídic.
Una de les situacions noves que s'han plantejat en aquest últim àmbit afecta directament al règim jurídic de les assegurances de decessos. Aquesta és una assegurança que es contracta a fi que els familiars no hagin d'assumir les despeses de defunció a la nostra defunció. Hi ha diferents modalitats d'assegurança de defunció i en aquest article no podem fer una anàlisi individual, però si que podem destacar que en la majoria de casos el que realment es contracta no és un servei sino un capital finalista, de forma que, a la defunció de l'assegurat, l'entitat té obligació d'assumir les despeses d'enterrament i derivats fins a un màxim del capital contractat.
Si analitzem la prestació contractada en les assegurances de decessos a la llum de la situació plantejada amb les restriccions en els serveis funeraris en les defuncions produïdes pel COVID-19, sorgeix la pregunta de què succeeix amb el capital corresponent als serveis no prestats.
Doncs bé, en aquest cas l'entitat asseguradora està obligada a la devolució de la diferència i, en teoria, hauria de fer-ho de manera automàtica. En cas de dubte, pot sol·licitar-se a la companyia una liquidació dels serveis prestats amb els costos desglossats, tenint en compte que, segons aquesta normativa, els preus dels serveis funeraris efectivament prestats durant l'estat d'alarma no podran ser superiors als preus que estaven vigents amb anterioritat a aquest. I això és així fins i tot en el cas que hagi estat necessari realitzar procediments, mesures o actuacions específiques a conseqüència de defuncions causades pel COVID-19.
En cas que el capital contractat sigui superior al cost del servei, podrà dirigir-se una comunicació a l'entitat asseguradora amb la sol·licitud de devolució. Si la companyia no atengui la sol·licitud, pot presentar-se una reclamació al servei d'atenció al client de l'entitat asseguradora, o bé al defensor del client, les dades de contacte del qual pot consultar aqui.
El dret a la devolució de quantitats correspon a tots els hereus, per la qual cosa l'entitat asseguradora pot exigir l'acreditació d'aquesta condició, que pot realitzar-se mitjançant l'aportació de l'escriptura pública d'acceptació d'herència. Si no es disposa d'aquesta escriptura, pot acreditar-se la condició d'hereu per altres mitjans, ja que la formalització de l'acceptació de l'herència en escriptura no és un tràmit obligatori; també pot acceptar-se l'herència en document privat o fins i tot podria realitzar-se una acceptació tàcita (sense formalitzar un document d'acceptació expressa). En aquest últim cas, haurà d'acreditar-se la condició d'hereu per altres mitjans, com ara el certificat d'actes d'última voluntat i el testament del mort.
L'asseguradora també pot exigir que li acreditem el pagament de l'Impost sobre Successions, per a això haurem de presentar l'impost pagat o bé, si no hi ha més cabal relicte, fer una autoliquidació específica amb el dret a la devolució com a únic dret integrant del cabal relicte.
I si és la funerària qui ens ha cobrat de més? En aquest cas, la norma estableix un termini de sis mesos des de la finalització de l'estat d'alarma per a reclamar l'import abonat de més. En tal cas, el termini finalitzaria el dia 21 de desembre de 2020. No obstant això, se'ns plantegen dubtes respecte de si podria realment inadmetre's una sol·licitud de devolució de despeses presentada amb posterioritat a aquesta data, ja que el cobrament de quantitats superiors és una infracció dels drets com a consumidors... i l'exercici dels drets dels consumidors no està restringit a un termini tan limitat.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
