Contacte
-
Mongay
Notícies - Articles

Com afecta la reforma fiscal 2015 a l'arrendament d'habitatges en l'impost sobre la renda.

El què s'ha de saber de la fiscalitat de l'arrendament d'habitatges.

Entre els nombrosos canvis introduïts per la reforma fiscal 2015, cal tenir en compte el que afecta a l'arrendament de béns immobles destinats a habitatge en l'impost sobre la renda. Fins ara, existien dos percentatges de reducció aplicable en cas d'habitatges arrendats: d'una part, el percentatge del 60%, aplicable amb caràcter general sempre que l'arrendament fos d'habitatge; d'una altra part, el percentatge incrementat del 100%, aplicable en cas que l'arrendatari complís determinats requisits d'edat i volum d'ingressos.

La regulació anterior era especialment complicada per diverses raons. Entre unes altres, perquè van existir modificacions normatives que van obligar a establir un règim transitori. També perquè l'aplicació del percentatge incrementat depenia de circumstàncies personals (edat) i econòmiques (volum d'ingressos anuals) de l'arrendatari, fet que motivava que aquestes dades haguessin de comunicar-se a l'arrendador, cosa que podia afectar la privadesa de dades de l'arrendatari. El sistema establert per acreditar l'aplicabilitat del percentatge de reducció del 100% era una declaració subscrita per l'arrendatari en la qual comunicava aquestes dades, que a més havia d'estar formalitzada abans d'una determinada data.

A partir de l'1 de gener de 2015 únicament és aplicable als arrendaments d'habitatge el percentatge de reducció del 60%.

La regulació s'ha simplificat amb la reforma fiscal i les modificacions en l'impost sobre la renda, encara que a costa d'incrementar el cost fiscal dels arrendaments d'habitatge, perquè senzillament s'ha suprimit el percentatge de reducció incrementat. En conseqüència, a partir de l'1 de gener de 2015 deixa de ser aplicable el percentatge de reducció incrementat, sent aplicable únicament el percentatge de reducció del 60%.

No obstant això, amb la supressió del percentatge de reducció incrementat no s'eliminen per complet les dificultats a l'hora d'aplicar la reducció del rendiment net.

 

La reducció no s'aplica en cas d'arrendament d'habitatges destinats a segona residència, de temporada, etc.


Cal tenir en compte que el percentatge de reducció s'aplica únicament en cas d'arrendaments d'habitatge. La normativa de l'impost sobre la renda no diu més, però para això està la Llei d'Arrendaments Urbans, que defineix el que es considera arrendaments d'habitatge a l'efecte de la Llei. Aquesta norma defineix com a arrendament d'habitatge aquell que recau sobre una edificació la destinació primordial de la qual és satisfer la necessitat permanent d'habitatge de l'arrendatari. La combinació entre tots dos articles determina que la reducció del 60% és aplicable únicament als arrendaments d'habitatge habitual, i no als arrendaments d'habitatge d'ús turístic, de temporada, segona residència, etc.

 

Tampoc no s'aplica la reducció en cas de rendiments descoberts per l'Administració.


A més, la normativa de l'impost sobre la renda és molt clara en definir que la reducció s'aplicarà únicament en cas de rendiments que hagin estat declarats pel contribuent. En conseqüència, si un arrendador omet consignar aquest rendiment a la declaració de l'impost sobre la renda, en cas que posteriorment aquest rendiment se sotmeti a tributació, es tributarà pel rendiment íntegre, sense dret a l'aplicació de la reducció.

Aquesta previsió opera com una espècie de penalització addicional per qui no declari els arrendaments d'habitatge, indubtablement amb efectes dissuasoris. Així, en cas que l'Administració descobreixi ingressos procedents de l'arrendament d'immobles, l'arrendador tindrà una doble penalització: no només s'imposarà la sanció que correspongui sinó que, a més, el càlcul de la base donarà un resultat superior, al no poder aplicar la reducció del rendiment net.


La reducció no s'aplica en cas de rendiment negatiu.


Finalment, cal tenir en compte que la reducció únicament s'aplica en cas que el rendiment net sigui positiu. Aquesta previsió parteix de la premissa que, en l'impost sobre la renda, els rendiments del capital immobiliari poden ser negatius, en cas que el volum de les despeses més habituals d'un immoble arrendat (no de tots) sigui superior al volum d'ingressos. En tal cas, és possible aplicar el rendiment negatiu íntegrament, sense reducció.


Tenint en compte l'indicat, no hi ha problema a aplicar la reducció, que converteix el rendiment derivat de lloguers d'habitatge en un ingrés fiscalment privilegiat, en ser gairebé l'únic ingrés -excloent als rendiments irregulars- que pot beneficiar-se d'una reducció tan alta.

Avís legal    ·    LSSI    ·    Política de cookies    ·    Mapa web    ·    Disseny web Anunzia

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.

Configuració de cookies
Google Analytics
Google Maps
Altres