Com aconseguir la condemna en costes quan el deutor de la comunitat litiga d'ofici

La morositat és sempre un dels punts més complexos a l’hora de gestionar una comunitat de propietaris. No hi ha una solució única per preveure la morositat que sigui aplicable en tots els casos. Com podeu veure en aquesta notícia, cada situació requereix fer un estudi detallat del deutor, de la comunitat i del context, a fi de determinar quina és la millor estratègia per abordar una determinada situació de morositat.

De vegades la única alternativa que ens deixa el deutor és recórrer a la via judicial, que és una via molt efectiva, malgrat que pot ser lenta i a priori pot suposar un cost per a la comunitat.  Respecte de la lentitud, cal comptar amb un bon equip assessor en temes jurídics, per intentar agilitzar al màxim la tramitació. Respecte del cost, cal tenir en compte que el cost de la litigació es recupera quan s’obté una sentència estimatòria, amb la imposició de costes al contrari.

Però hi ha un cas en el que la comunitat, malgrat haver obtingut una sentència estimatòria, no obté una condemna en costes a la part contrària. És el cas que el deutor litigui amb assistència jurídica gratuïta. Perquè amb caràcter general, el deutor que litiga d’ofici ha de pagar el deute, però no les costes. En aquesta notícia us expliquem una via per aconseguir cobrar costes, fins i tot en cas que el deutor litigui d’ofici.

En cas de litigació d’ofici el deutor no té l’obligació de pagar les costes processals?

Per entendre bé la situació cal conèixer primer el funcionament general del mecanisme de les costes judicials. En un procediment civil, la part a qui desestimen totes les seves pretensions està obligada a pagar les despeses de litigació de la part vencedora. Aquest mecanisme es coneix amb la denominació de “condemna en costes”, i té per objecte compensar a la comunitat de les despeses de litigació. Però quan el deutor litiga amb assistència jurídica gratuïta (amb advocat i procurador designats per torn d’ofici) existeix una excepció a aquesta norma processal: en aquest cas, en principi el deutor no estarà obligat a pagar les costes de la comunitat. Per tant, l’efecte immediat del reconeixement al copropietari morós del dret a l’assistència jurídica gratuïta és que la comunitat “perd” el dret a ser compensada pel cost de la litigació.

Per tant, el deutor que litiga d’ofici no té mai obligació de pagar les costes?

La norma que exonera el deutor que litiga d’ofici de pagar costes judicials té dues excepcions rellevants. La primera, poc freqüent, és quan deutor, dins dels tres anys següents a la terminació del procediment, té un increment d’ingressos de forma que aquests passen a superar un determinat llindar. La segona, és quan el jutge decideix que el deutor ha actuat amb abús de dret, temeritat, mala fe o frau de llei.

Però què es considera abús de dret o temeritat processal?

És habitual que, en interposar una demanda per reclamació d’un deute d’una comunitat de propietaris, ens trobem amb una contestació a la demanda en la que el deutor es limita a manifestar que no hi ha deute, o que el deute que se li reclama és inferior al deute real, sense quantificar la pluspetició, i sense aportar cap prova del pagament o de la inexistència del deute. És a dir, sovint el deutor, no només no paga, sinó que dificulta l’acció judicial, o l’instrumentalitza en benefici propi. El deutor estaria abusant del procés judicial, o utilitzant els tràmits processals en benefici propi, malgrat que és conscient de que realment té un deute amb la comunitat i obligació de pagament. Així, la comunitat té la càrrega de demostrar davant del jutge, no només que efectivament hi ha un deute, sinó també el seu import: cal aportar les actes d’aprovació del deute, els rebuts bancaris retornats, el certificat de l’administrador acreditant el deute, les declaracions dels diferents Presidents i Secretaris que han anat constatant l’impagament, i tota la documentació que sigui necessària perquè no quedi dubte del deute. En definitiva, mentre que el deutor pot limitar-se a negar el deute o la quantia, si la comunitat vol tenir garanties de que la seva petició prosperi ha de desplegar una àmplia activitat probatòria per convèncer al jutge de que realment el deute existeix, en la quantia que s’acredita. Aquesta actuació del deutor es pot considerar temeritat processal?

Un cas d’èxit: la sentència 44/2021 del JPI nº1 de Sabadell

Us plantegem el cas en que la persona deutora tenia un deute des de feia uns 10 anys amb una comunitat de propietaris que ens va contractar la seva administració. La persona deutora tenia ingressos suficients per fer front al deute amb la comunitat, i es beneficiava de tots els elements comuns i tots els serveis de la comunitat. Malgrat això, no pagava el deute i aquest anava creixent malgrat que puntualment es realitzés algun ingrés de petites quantitats. Finalment la comunitat va plantejar una petició inicial de procés monitori a la que la deutora s’hi va oposar, limitant-se a manifestar que no hi havia deute i que el deute era inferior al reclamat per la comunitat. En l’escrit d’impugnació a l’oposició vàrem demanar al jutge la revocació del benefici de justícia gratuïta, perquè la demandada havia abusat del benefici d’assistència jurídica gratuïta i instrumentalitzat el procediment. El jutge ens dona la raó, perquè l’actuació de la demandada “... posa de manifest una clara instrumentalització de la via processal per a dilatar el compliment de les obligacions legalment establertes”, i condemna a la demandada al pagament de les costes a la comunitat. Per tant, la comunitat ha recuperat finalment tot el deute, amb els interessos moratoris i les despeses de litigació.

Per què no totes les sentències estimen la temeritat processal i condemnen en costes als deutors?

No totes les sentències inclouen la condemna en costes al deutor que litiga d’ofici perquè no sempre es pot apreciar abús de dret o temeritat. Caldrà estar al cas concret. Però dit això, cal tenir en compte que sovint la sentència no condemna en costes al deutor perquè la comunitat no ho demana. L’al·legació i la demostració de l’existència dels requisits per a la declaració de la condemna en costes és una tasca dels juristes que estan gestionant el procés. Si aquests no ho demanen, el jutge no té opció a pronunciar-s’hi. Per tant, el més aconsellable és comptar amb un bon equip jurídic per a la millor defensa dels interessos de la comunitat, que inclou no només cobrar el deute, sinó també obtenir la condemna en costes.