La clàusula sòl ja va ser declarada nul·la pel Tribunal Suprem, en la seva Sentència 241/2013, de 9 de maig de 2013. En aquesta Sentència, el Tribunal recull la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en el sentit que el consumidor es troba en situació d'inferioritat respecte d'una entitat bancària, tant en la seva capacitat de negociació com al nivell d'informació amb què compta. Aquesta situació condiciona al consumidor fins a li punt de conduir-lo a adherir-se a condicions redactades per endavant per l'entitat bancària, sense poder influir en el seu contingut. Aquesta impossibilitat de negociació és el fonament de la nul·litat d'aquest tipus de clàusules, quan operen en detriment del consumidor.
Continuant amb la tesi del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Tribunal Suprem constata la necessitat de reemplaçar l'equilibri "formal" entre els drets i obligacions de les parts per aconseguir un equilibri "real" que pugui establir la igualtat entre aquestes.
Per això, al Tribunal Suprem, que coneixia i havia de respectar la tesi del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, no li va quedar un altre remei que qualificar com a abusiva la clàusula sòl de les hipoteques i, en conseqüència, va dictar una decissió en la qual clarament va establir que els contractes de préstec amb garantia hipotecària seguirien essent obligatoris per a les parts, però sense les clàusules abusives.
No obstant això, aquesta resolució no va ser una sentència molt valenta perquè, juntament amb la nul·litat de la clàusula, va establir la irretroactivitat dels efectes de la sentència. Entre altres motius, el tribunal va considerar que la retroactividad de la sentència generaria "... el risc de trastorns greus amb transcendència a l'ordre públic econòmic...". Cal preguntar-se per qui serien els transtorns greus... perquè segurament aquests transtorns no serien per als consumidors.
Aquesta sentència és destacable perquè, després d'una complerta argumentació en una sentència de 139 pàgines, de sostenir la inferioritat de condicions del consumidor enfront de les entitats bancàries, de reconèixer la falta d'informació, d'explicar els mecanismes de restitució de la igualtat, de justificar la intervenció dels tribunals en aquesta matèria... el Tribunal no permet l'aplicació retroactiva de la nul·litat, vulnerant els conceptes més bàsics del dret, que estableixen que les clàusules abusives són nul·les de ple dret sempre que operin en perjudici del consumidor -en el cas de les clàusules sòl, sempre-, i que en aquest cas la nul·litat té efectes ex tunc (des de l'inici del contracte). En conseqüència, si una clàusula és nul·la des de l'inici, la seva declaració determina l'obligació de restitutio in integrum per part del banc, o restitució de totes les prestacions satisfetes amb motiu d'aquesta clàusula.
Però el Tribunal Suprem, basant-se en el principi de seguretat jurídica, va considerar que la Sentència únicament tindria efectes a partir de la data de la seva publicació, de manera que no es retornarien quantitats pagades amb anterioritat. De tal forma, únicament havien de restituir-se les quantitats pagades amb posterioritat a 9 de maig de 2013.
Per tant, el reconeixement de la nul·litat de la clàusula sòl no va generar l'obligació de retornar les qantitats pgades en excés en aquell moment. Ha estat necessària la decissió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 21 de desembre de 2016 per reconèixer tota la seva eficàcia a la declaració de possible nul·litat de la clàusula sòl. En concret, el Tribunal aplica la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d'abril de 1993, sobre clàusules abusives en contractes celebrats amb consumidors, interpreta també la normativa espanyola, i arriba a la conclusió completament contrària a la del Tribunal Suprem pel què fa a la retroactivitat de la clàusula.
En conseqüència, amb la doctrina del Tribunal Europeu, les entitats bancàries han de procedir a la devolució de totes les quantitats pagades amb motiu de la clàusula sòl.
Per instrumentar aquest procediment i evitar litigiositat i el col·lapse dels Tribunals de Justícia, el Govern ha publicat en el BOE del passat dissabte 21 de gener de 2017, un Reial decret-llei per articular el procés de reclamació i devolució de les quantitats que procedeixin. El procediment es configura com un procés extrajudicial, que s'inicia amb la reclamació de l'interessat perquè l'entitat li retorni les quantitats indegudament cobrades durant tot el període d'aplicació de la clàusula sòl.
Amb aquesta normativa, es pretén simplificar el procés de reclamació, encara que es deixa en mans de les entitats bancàries l'eficàcia del procediment. Haurem de confiar en la política de transparència de les entitats bancàries i esperar que resolguin de forma àgil i professional les incidències que es presentin en cada expedient. En qualsevol cas, el consumidor ha de ser diligent, iniciar el procés i vetllar perquè es tramiti correctament.
I què més podem afegir? Doncs que la publicació de la sentència del Tribunal Europeu sobre la clàusula sòl ha coincidit en el temps amb la publicació d'una altra sentència, aquesta vegada del Tribunal Suprem, que declara el caràcter abusiu d'una altra clàusula, la de repercussió de totes les despeses de la constitució de la hipoteca al consumidor. Aquesta clàusula està present en absolutament totes les hipoteques. Pel seu interès, dedicarem una notícia a la nul·litat d'aquesta clàusula.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
