Fins ara les vendes realitzades a particulars situats en la unió europea tributaven al tipus d'IVA espanyol. Si el volum de venda era reduït, per a les empreses espanyoles la gestió era molt senzilla perquè havien de limitar-se a repercutir l'IVA espanyol en les seves vendes, i ingressar aquest IVA en la seva declaració-liquidació habitual.
El problema sorgia quan les vendes s'incrementaven i arribaven a superar determinats llindars, ja que, en aquest cas, la gestió administrativa era molt complexa perquè l'empresa venedora havia d'ingressar l'IVA en l'Estat dels compradors, la qual cosa obligava a controlar els volums de vendes en cada Estat, a conèixer els llindars aplicables en cadascun d'ells, i a ingressar l'IVA corresponent a aquestes vendes en cadascun d'aquests Estats, cadascun amb els seus diferents tipus impositius, terminis i normes administratives i operatives. Aquesta situació resultava incòmoda i un autèntic laberint administratiu, inadequat als avanços tecnològics i al conseqüent increment del volum de vendes a distància produït en els últims anys.
La Unió Europea ha establert un nou marc jurídic-fiscal de tributació de l'IVA per a facilitar el comerç intracomunitari, eliminant el desavantatge administratiu que les empreses radicades a la Unió Europea experimentaven enfront dels venedors establerts fora del territori de la Unió Europea. A més, la pròpia administració europea reconeix que sota la reforma subjeu la voluntat d'incrementar la recaptació dels Estats membres i eliminar el frau fiscal que existia per la dificultat de control de la situació anterior a la reforma.
La reducció de la càrrega administrativa s'ha aconseguit mitjançant l'aplicació del sistema de finestreta única OSS (per les seves sigles en anglès: One Stop Shop) a les prestacions de serveis a particulars (B2C) i a les vendes de béns a distància intracomunitàries, i a l'establiment d'un llindar únic de vendes de 10.000 € a nivell de tota la Unió Europea.
En conseqüència, amb el nou marc jurídic es produiran dues situacions. D'una part, les empreses que realitzin vendes intracomunitàries de béns a distància de volum igual o inferior a 10.000 € anuals; en aquest cas, les operacions podran continuar subjectes a l'IVA en l'Estat membre on el subjecte passiu estigui establert (tributació “en origen”), sempre que estigui establert en un únic Estat Membre, o on es troben aquestes mercaderies en el moment en què s'inicia el seu enviament o transport. No obstant això, s'estableix de manera expressa que aquestes empreses podran optar per la tributació en destí d'aquestes vendes (seguint el sistema vigent fins avui, registrant-se i ingressant l'IVA en l'Estat de destinació), encara que estiguin per sota del llindar únic europeu.
D'altra banda, les empreses que realitzin vendes intracomunitàries de volum superior al llindar únic de 10.000 € anuals. Aquest llindar és únic per a tots els països i mercaderies; en conseqüència, per a determinar-lo cal comptabilitzar totes les vendes realitzades en un període anual en tots els països de la Unió europea. En aquest cas, les empreses podran utilitzar la finestreta única OSS, i no hauran de donar-se d'alta en cada Estat de destinació, sinó que poden presentar les seves declaracions al seu país de residència, sent aquest Estat el que s'encarrega de repartir l'IVA recaptat a la resta dels països en els quals s'han produït els lliuraments.
Amb aquestes mesures, i encara que el sistema és nou i complex d'interpretar, es faciliten enormement les vendes intracomunitàries, de manera que la gestió administrativa de vendes realitzades amb destinació a qualsevol país de la Unió Europea s'assimila a la que es realitza per a les vendes de comerç interior. Si que és cert que la tributació en destí obliga a aplicar el tipus d'IVA de l'estat de destinació, que pot consultar-se en aquest enllaç.
Quan l'origen de les mercaderies és un Estat que no és membre de la Unió Europea (això és, que procedeixen d'un territori tercer a l'efecte de l'IVA), existia una exempció a la importació de petits enviaments de valor inferior a 22 euros. Amb el nou marc normatiu se suprimeix aquesta exempció, de manera que tots els enviaments destinats a un particular comunitari procedent d'un país tercer estan subjectes a IVA.
No obstant això, es facilita la gestió d'aquests enviaments quan el seu import és inferior a 150 euros; en aquest cas, l'empresa venedora pot optar per utilitzar el sistema de finestreta única (règim IOSS) o bé l'importador pot pagar la quota d'IVA al transportista, operador o agent de duanes, perquè aquests intermediaris liquidin l'IVA corresponent a l'operació.
Quan l'empresa estigui identificada a Espanya, haurà de comunicar davant l'administració tributària espanyola l'inici, modificació o cessament de les seves operacions. L'empresa quedarà identificada amb un número d'identificació individual assignat per l'administració tributària, i haurà de presentar una declaració en la qual inclourà, per a cada Estat membre de destí, la quantitat global de l'impost corresponent per a aquest Estat, desglossant els tipus impositius aplicats i l'import total IVA inclòs.
El sistema es completa amb l'atribució d'un nou paper a les plataformes de venda en línia, que s'instrumentalitzen per a facilitar la gestió de les vendes a distància de béns importats de territoris tercers (valor inferior a 150 €) o bé el subministrament de béns a l'interior de la Comunitat a un consumidor final. Es crea una ficció jurídica segons la qual es considera que existeixen dos subministraments: el primer del venedor no establert a la plataforma, i el segon de la plataforma al consumidor final. Amb aquesta construcció teòrica, se'ls converteix en subjectes passius en les operacions en les quals actuin com a intermediaris.
Àrea client
TORNAR AL LLISTAT
