L'empresari té el deure protegir als treballadors pels riscos laborals relacionats amb el seu treball. Si hi ha situacions de risc, l'empresari ha d'adoptar mesures preventives suficients per minimitzar-les. Haurà de planificar i realitzar un seguiment permanent de l'activitat preventiva. Tota l'organització de les tasques de l'empresa ha d'articular-se tenint en compte les capacitats professionals del treballador en matèria de seguretat i salut laboral, de manera que només els treballadors amb formació suficient i adequada accediran a zones amb riscos greus i específics. El nivell de diligència exigible a l'empresari és tal, que fins a li obliga a preveure les distraccions o imprudències no temeràries en què pugui incórrer el treballador.
A l'empresari també se l'obliga a documentar l'activitat preventiva, i a tenir a la disposició de l'autoritat laboral des del Pla de Prevenció de Riscos Laborals com l'avaluació, planificació, mesures adoptades, resultats dels controls periòdics, i la relació d'accidents de treball i malalties professionals que hagin causat incapacitat laboral superior a un dia de treball.
De forma correlativa a aquestes obligacions de l'empresari, el treballador està obligat a vetllar per la seva seguretat i per la de la resta de treballadors, i a cooperar amb l'empresari per garantir unes condicions de treball sense riscos. En particular, ha d'utilitzar adequadament aparells i màquines i dispositius de seguretat, i ha d'informar immediatament a l'empresari de l'existència de riscos laborals. L'incompliment d'aquestes obligacions té la consideració d'incompliment laboral a l'efecte de l'Art.58.1 de l'Estatut dels Treballadors i pot motivar l'adopció de mesures disciplinàries.
Les sancions que poden ser imposades a l'empresari per incompliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals poden ser multes econòmiques de fins a 819.780,00 €. Però també pot imposar-se a l'empresari una sanció consistent en el denominat recàrrec de prestacions.
El recàrrec de prestacions consisteix a traslladar a l'empresari la càrrega que suposa l'increment de prestació econòmica que percep el treballador en alguns casos d'accident de treball. Perquè les prestacions que deriven d'un accident de treball o malaltia professional poden augmentar-se entre un 30 i un 50 per cent, en funció de la gravetat de la falta. Perquè aquest increment sigui aplicable la lesió ha d'haver-se produït per equips de treball o en instal·lacions, centres o llocs de treball que no tinguin els mitjans de protecció, o aquests estiguin inutilitzats o en males condicions, o bé quan l'empresari no hagi complert les mesures de seguretat i salut en el treball, les mesures elementals de salubritat, o les d'adequació del treballador al lloc de treball.
Doncs l'operativa del recàrrec de prestacions consisteix a atribuir a l'empresari la responsabilitat del pagament del recàrrec; aquesta responsabilitat no podrà traslladar-se ni ser objecte de cap segur: la normativa estableix que és nul de ple dret qualsevol pacte o acord que s'adopti amb la finalitat de cobrir aquesta responsabilitat, compensar-la o transmetre-la per qualsevol títol.
A més, el treballador pot reclamar danys i perjudicis a l'empresa i a les entitats asseguradores, a aquest efecte d'obtenir una compensació per les lesions sofertes amb motiu de la seva activitat laboral. La viabilitat d'aquesta acció dependrà de cada cas concret, però en tot cas és possible arribar a un acord amb el treballador i acordar una compensació econòmica que, si l'empresa disposa d'un segur adequat, serà a càrrec de l'entitat asseguradora.
La possibilitat d'acord sempre és una bona opció, perquè constitueix una via de resolució de conflictes de forma amistosa, sense necessitat d'intervenció d'un òrgan judicial. Amb el pagament de la compensació, l'empresa accepta la seva part de responsabilitat en l'accident laboral, i el treballador queda compensat pels danys soferts.
És aconsellable que el pagament d'aquesta compensació econòmica es realitzi indicant expressament que el mateix s'efectua en concepte de completa i total indemnització per la totalitat de danys i perjudicis produïts com a conseqüència d'un determinat accident laboral, i que el treballador subscrigui un document mitjançant el qual reconegui rebre l'import de la compensació i manifesti expressament que es considera completament saldat i liquidat per tots els conceptes, renunciant expressament a l'exercici d'accions penals i civils puguin correspondre-li contra l'empresa o l'entitat asseguradora.
La importància d'aquesta renúncia es posa de manifest arran de la recent Sentència de la Sala del Tribunal Superior de Justícia de Barcelona de 26 de febrer de 2018, en la qual el Tribunal considera que, una vegada signada la renúncia a l'exercici d'accions, el treballador no pot iniciar altres reclamacions per les seqüeles derivades d'un accident laboral, encara que amb posterioritat a la seva renúncia se li reconegui un grau d'invalidesa superior. El motiu d'aquesta decisió judicial és que, al moment de signatura de la renúncia, el treballador coneix perfectament la lesió que pateix i les seves conseqüències.
Qüestió diferent seria si, amb posterioritat a la renúncia, apareguessin noves lesions o seqüeles derivades de l'accident, que no fossin conegudes al moment de la renúncia. O, dit d'una altra forma, que al moment de la renúncia no fossin conegudes amb exactitud les lesions existents o el seu abast real. En tal cas, seria admissible que el treballador plantegés una nova acció de reclamació, basant-se en l'existència de fets el coneixement dels quals s'ha produït amb posterioritat a l'accident laboral.
Tot l'indicat serveix per posar de manifest la importància d'una bona gestió de prevenció del risc laboral. Evitar l'accident laboral i la malaltia professional ha de ser un objectiu per a tot empresari, tant en benefici del treballador com de l'empresa. Realitzar una bona activitat preventiva ha de ser una prioritat, amb la finalitat de minimitzar les conseqüències negatives que poguessin derivar-se de la sinistralitat laboral. Tots els estudis detallats de cost-benefici indiquen que una bona activitat preventiva és rendible a llarg termini.