Falsos autònoms i delicte penal

Recentment s'ha modificat el codi penal per a afegir un nou tipus delictiu que penalitza la contractació de treballadors en condicions il·legals. És un tipus delictiu de resultat lesiu i de mitjans taxats, que es qualifica com a delicte especial propi, l'autoria del qual requereix una tenir una determinada condició, en aquest cas, la condició d'empresari.

La nova regulació té el seu origen en el dret europeu, ja que la Llei espanyola és una transposició de directives i té per objecte l'adaptació del dret penal espanyol a l'ordenament de la Unió Europea. La norma pretén incrementar la protecció de treballadors afegint a les mesures de que disposa l'ordenament laboral altres recursos propis del dret penal, adquirint el paper d'última  ràtio.

El nou tipus s'afegeix a la resta de supòsits delictius tipificats en l'article 311 del codi penal, que es configura així com "el tipus central del dret penal del treball", castigant amb penes de presó de sis mesos a sis anys i multa de sis a dotze mesos -o les superiors en grau la hi actuació es realitza amb violència o intimidació- els següents suposats de fet:

1. La imposició de condicions laborals o de Seguretat Social que perjudiquin drets dels treballadors mitjançant engany o abús de situació de necessitat.
2. La imposició de condicions il·legals als treballadors mitjançant l'ús de contractes aliens a l'àmbit laboral.
3. L'ocupació simultània d'una proporció determinada de treballadors sense causar alta en la Seguretat Social o sense autorització de treball.
4. El manteniment de les condicions indicades anteriorment en cas d'adquisició d'una empresa.

La novetat és el tipus que hem descrit en l'apartat 2, això és, la imposició o manteniment per part de l'empresari de condicions il·legals als seus treballadors mitjançant la seva contractació sota fórmules alienes al contracte de treball.

Què penalitza exactament el nou article 311.2 del Codi Penal?

La Llei tipifica el delicte amb el següent literal: «2n Els que imposin condicions il·legals als seus treballadors mitjançant la seva contractació sota fórmules alienes al contracte de treball, o les mantinguin en contra de requeriment o sanció administrativa.»

Per a interpretar exactament quin és el delicte que es tipifica cal llegir l'exposició de motius de la Llei, on es revela que el realment perseguit és "el camuflatge jurídic del treball per compte d'altri sota fórmules que neguen a les persones treballadores els drets individuals i col·lectius" que són inherents a la condició de treballador i que són irrenunciables. L'exposició de motius insisteix que el tipus delictiu delimita el modus operandi a la utilització il·legítima d'un contracte.

Totes aquestes pistes condueixen a establir el que realment està penalitzant la llei: la contractació de "falsos autònoms". El concepte de "fals autònom" no té origen legal i, per tant, és poc rigorós perquè serveix per a descriure tant als autònoms que són econòmicament dependents del seu ocupador principal (els denominats TRADE) com als treballadors que, fins i tot sent treballadors per compte d'altri, estan enquadrats en el Règim Especial dels Treballadors Autònoms com a treballadors per compte propi. Doncs bé, la nova regulació pretén lluitar contra el concepte de fals autònom segons aquesta segona accepció del terme. Per tant, l'objecte de la Llei és fer front a les pràctiques recurrents d'empreses, especialment del sector del delivery, que qualifiquen com a autònoms a treballadors que reuneixen tots els requisits de dependència i alienitat per a ser considerats treballadors amb dret a la protecció del règim laboral. Però també es pot estendre a falsos becaris, falsos voluntaris, etc, això és, totes les prestacions laborals que es configurin amb altres figures contractuals que tinguin com a resultat la negació de drets laborals. 

Quina valoració mereix la nova regulació?

No hi ha dubte que la nova regulació mereix un aplaudiment. És una mesura de lluita contra pràctiques laborals agressives que semblen més pròpies dels temps de la revolució industrial que de la nostra època actual, en què les empreses van mostrant cada vegada major sensibilitat pels drets dels treballadors vinculat al reconeixement del seu paper com a principal actiu de la seva organització. 

No obstant això, cal ser prudents. Perquè la nova regulació és tan àmplia que pot estendre's a supòsits en els quals l'empresari no tingui consciència que està vulnerant drets laborals. Amb mesures com la flexibilitat laboral, el teletreball, o el treball per objectius, pot haver-hi supòsits en els quals la línia que marca la diferència entre l'autònom col·laborador, encara que sigui TRADE, i el treballador per compte d'altri, sigui difusa. El tipus delictiu no requereix que la imposició de condicions il·legals sigui intencionada per part de l'empresari, probablement perquè la prova d'un element subjectiu és sempre difícil.

Per tant, caldrà veure com s'interpreta aquesta norma per valorar si la seva aplicació és justa tant per a treballadors com per a empresaris.