Deducció de l'IVA suportat en vehicles

Aconseguir la màxima deducció de les quotes d'IVA suportat és un objectiu legítim de tots els empresaris, perquè l'exercici del dret de deducció és la plasmació del principi de neutralitat de l'IVA.

No obstant això, com indicàvem en aquesta notícia, l'exercici del dret de deducció està subjecte a múltiples requisits, que a vegades enterboleixen el principi de neutralitat. Aquest dret és especialment complicat en el cas dels vehicles, que comentem a continuació. 
 

La resposta curta és que sí: l'IVA de l'adquisició de vehicles és deduïble sempre que el vehicle es destini a l'activitat. El supòsit senzill és quan el vehicle s'utilitza únicament per a l'activitat, en aquest cas no hi ha dubte que l'IVA suportat en l'adquisició del vehicle i en tots els serveis relacionats (reparacions, etc.) seran íntegrament deduïbles.

El problema és quan el vehicle s'utilitza simultàniament per a diferents usos; aquesta situació requereix una anàlisi més detallada. 

En principi, la norma admet l'afectació parcial de vehicles (i la deducció parcial de quotes) sempre que es compleixi la premissa que l'empresa pugui demostrar la necessitat de l'ús del vehicle per part de l'empresa. Una vegada existeixi aquesta necessitat, el següent pas és establir el grau d'ús o afectació, que determinarà el percentatge de deducció. 
 

El grau d'ús o afectació d'un vehicle és el percentatge en què el vehicle es destina a ús empresarial. El grau d'ús o afectació determina el percentatge de deducció de l'IVA suportat.

Aquest grau d'afectació es determina en funció del temps que el vehicle estigui disponible per a necessitats privades. El criteri de l'Administració tributària, que ha estat ratificat per diferents òrgans judicials, és el de considerar que el temps anual que no es correspon estrictament amb la jornada laboral és temps d'ús privatiu. Per tant, salvant les especialitats de casos concrets que puguin acreditar-se, l'Administració tributària considera ús privatiu els dies festius, caps de setmana, períodes de descans nocturn, vacances, etc. 
 

Per simplificar (aparentment) la càrrega probatòria dels empresaris, la normativa permet l'aplicació de les denominades "presumpcions d'afectació", segons les quals els vehicles tipus turisme es presumeixen afectes en un 50 per cent, per la qual cosa en principi el percentatge de deducció seria l'equivalent. Però respecte d'aquesta regla de presumpció cal fer diferents puntualitzacions. La primera és que aquesta presumpció és aplicable només en el cas de vehicles tipus turisme, però no en cas de determinats vehicles que la norma ja entén que solen tenir una afectació necessària i que sol ser exclusiva. És el cas dels vehicles de transport de persones o mercaderies, vehicles d'ensenyament de conductors, vehicles de representants o agents comercials, vehicles de serveis de vigilància, vehicles de fabricants per a proves o assajos, en els quals la presumpció d'afectació és del 100 per cent.

Les següents puntualitzacions a tenir en compte és que la mateixa norma ja adverteix que l'administració pot reduir el percentatge de presumpció si no es pot demostrar que el grau d'ús o afectació sigui l'indicat, per la qual cosa aquesta regla no ens eximeix de prova. La segona és que aquesta presumpció d'afectació només és aplicable en el cas d'IVA, no en el cas que el supòsit analitzat es refereixi a deducció de la despesa en Impost sobre la Renda o en l'Impost de societats.

El secret aquí és conèixer quins mitjans de prova han de ser admesos per l'administració per a acreditar el grau d'afectació, coneixent el valor probatori dels diferents instruments de prova, i disposar d'una estratègia probatòria que permeti acreditar el grau d'afectació i aconseguir el màxim d'IVA deduïble, per a no enterbolir el principi de neutralitat de l'IVA.